La computació en el núvol és una forma de consumir tecnologia a través d’internet, com un servei, sense necessitat de les infraestructures físiques convencionals. En la pràctica, el proveïdor tecnològic proporcionem la infraestructura necessària i el client accedeix a través d’internet a la informació, dades, programes, aplicacions, etc. L’usuari ja no necessita “posseir” infraestructura física, sinó que la consumeix en remot, com un servei.
El NIST (O.S. National Institute of Standars and Technology), defineix el cloud computing com un model que permet accés de xarxa a un conjunt compartit de recursos informàtics, des de qualsevol lloc. Aquests recursos informàtics poden ser tant de màquinaria (servidors, processadors, CPUs…) com de programari (sistemes operatius, comptes de correu, aplicacions o programes informàtics). La infraestructura física és suportada pel roveïdor, així el client no necessita adquirir equips ni programes físics, amb el conseqüent estalvi d’espai, energia i inversions TIC.